Fase de coordinació amb els centres educatius, l'Ajuntament i l'entitat dinamitzadora del procés, així com la primera sessió a les aules per tal d'explicar en què consisteix el projecte.

Fase per conéixer la temàtica en profunditat així com identificar problemes i oportunitats en relació a l'ús de les xarxes socials i la intel·ligència artificial.

Es duran a terme 3 sessions de treball als centres educatius. A més, es duran a terme dues sessions intercentres on els representants de cada aula posaran en comú l'identificat. Durant aquest dues sessions, es generarà de forma paral·lela un espai de formació al professorat, on es buscarà per fomentar la sensibilització i facilitar la intervenció directa amb recursos de qualitat.

Acte d'Audiència Final en el que es reuneixen tots els alumnes participants a una sala d'actes. Els alumnes representants presenten les propostes a l'Ajuntament i els instituts i aquests els hi donen resposta.

Es presenta el manifest sobre la temàtica, es visualitza el vídeo final del procés i es realitza una actuació relacionada amb el centre d'interès.

Inici de la implementació de les propostes realitzades per l'alumnat.

La primera sessió intercentres de l’Audiència Jove va reunir els joves representants dels instituts d'Esplugues: Joanot Martorell, Blume i Severo Ochoa, per tractar un tema d'actualitat: la convivència digital i les relacions interpersonals a les xarxes socials. Aquesta sessió va ser el següent pas després de dues sessions realitzades a l'aula, on es van introduir les temàtiques generals i es va iniciar un diagnòstic sobre els conflictes relacionats amb les xarxes socials.

Per començar la sessió, vam dur a terme la dinàmica "Identitats en línia", amb l'objectiu de promoure el coneixement mutu entre els participants. En aquesta activitat, els joves havien de formar parelles i, durant 5 minuts, compartir informació bàsica entre ells. Un cop obtinguda la informació, havien de crear un perfil d'Instagram per al seu company/a, omplint dades com el nom d'usuari, una biografia i una foto de perfil, a partir d'una plantilla que se'ls facilitava.

Seguidament, es va realitzar l'activitat de "Democràcia representativa", que pretenia reflexionar sobre el concepte de democràcia i entendre el paper dels representants. Se'ls van repartir 12 targetes: 6 amb conceptes relacionats amb la democràcia i 6 contraris. Havien de seleccionar aquelles que consideraven que representaven la democràcia i utilitzar-les per elaborar una definició d'aquest concepte. D'aquesta manera, es fomentava la comprensió del sistema democràtic i del rol actiu dels representants dins de l’Audiència Jove.

Vam comptar amb la intervenció de l'alcalde d'Esplugues, Eduard Sanz, qui va animar els joves a aprofitar aquests espais per transmetre les seves idees, recordant-los la importància de les seves opinions i decisions per al futur d'Esplugues, així com la rellevància del tema que estaven treballant i la seva incidència en el dia a dia.

Per aprofundir en la diagnosi de les necessitats dels joves, es va repartir a cada grup tres buidatges del "Padlet" al qual havien donat resposta a les sessions anteriors de l’Audiència Jove. Havien d’analitzar la informació i categoritzar-la en un mural col·laboratiu, utilitzant gomets per indicar la rellevància de cada tema. A més, havien d’assenyalar, en un cercle d'interseccionalitat, els perfils de persones i col·lectius als quals les problemàtiques afectaven més, i finalment, identificar les xarxes socials on aquests conflictes es produeixen amb més freqüència.

Els resultats van identificar que els conflictes més recurrents es produeixen al voltant del respecte i la comunicació (ciberassetjament i pressió social), la confiança i la privacitat (problemes de privacitat) i el benestar emocional i personal (addicció a les xarxes). Els col·lectius més afectats per aquests conflictes són la comunitat LGTBIQ+, les persones racialitzades, les persones de classe treballadora, les persones amb mobilitat reduïda, les dones i els joves. Les xarxes socials més implicades en aquests conflictes són, en primer lloc, Instagram i TikTok, seguides per Twitter i Facebook.

Per finalitzar la sessió, els i les joves van seleccionar cinc conceptes clau que consideraven rellevants per a la convivència digital, amb l'objectiu d'incloure’ls en el manifest final. Així es va tancar la jornada amb un resum de les aportacions dels joves.